Male wages, household budgets and living standards of Barcelona's working class (1856-1917) / Cristina Borderías, Xavier Cussó Segura
Borderías Mondejar, Cristina


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 19, núm. 2 (junio 2022), p. 3-21 (Artículos) 
Exemplar dedicat a: Living standards from a historical perspective. Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

Marcharse lejos. Migraciones granadinas a Barcelona durante el primer franquismo (1940-1960) [Fitxer informàtic] / Enrique Tudela Vázquez ; [dirigida per: Cristina Borderías Mondéjar, Teresa María Ortega López]
Tudela Vázquez, Enrique


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Borderías Mondéjar, Cristina; Ortega López, Teresa María. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia, 2019
1 recurs en línia (431 p.)

Aquesta tesi és un estudi de les migracions granadines a mitjan segle XX, fonamentalment sobre les seves causes i també sobre aspectes concrets de les múltiples formes d'inserció espacial i laboral que van desenvolupar els granadins a la Barcelona de postguerra. Els àmbits geogràfics triats són principalment nombroses localitats rurals granadines, distribuïdes per la pràctica totalitat de la província i la ciutat de Barcelona, incloent diverses ciutats industrials de la seva àrea metropolitana. El període investigat comprèn les dues primeres dècades de la dictadura franquista, 1940 i 1950, encara que incorpora en el primer capítol una perspectiva històrica de major abast. El primer capítol tracta de situar el desenvolupament econòmic de Granada previ a la guerra civil i el desenvolupament del moviment obrer granadí fins al final de la contesa. Usem per a això una perspectiva de llarg abast per a comprendre determinades particularitats de la configuració històrica i social de la província de Granada. Esmentem els antecedents migratoris de la població granadina, per a analitzar el paper que aquest fenomen va exercir en les estratègies de les classes subalternes de la província. Finalment analitzem el desenvolupament del moviment obrer a la província de Granada i la seva evolució, detenint-nos particularment en el període de la II República i la guerra civil. El segon capítol s'emmarca completament dins del període investigat i aborda l'estudi de les causes del fenomen migratori en la postguerra. D'aquesta manera, reconstruïm les diverses modalitats de la repressió, vinculades a la implantació de la dictadura franquista i la seva relació amb l'emigració dels treballadors granadins. Partint de l'experiència del retorn dels excombatents republicans, aquest capítol tracta d'aprofundir en el coneixement de les múltiples fractures intracomunitàries que va ocasionar el resultat de la guerra civil. Per part seva, el tercer capítol també està destinat a analitzar les causes de l'emigració de la població rural granadina, en aquest cas a través d'una anàlisi de la crisi del món agrícola i com a afecte a la segmentada estructura social de la Granada rural. En aquest capítol s'aborden les conseqüències del fracàs de les proposades industrialitzadores a Granada. També analitzem de quina manera es van veure afectades les economies domèstiques de la pagesia granadina, tant en el cas dels jornalers com en el dels llauradors, per la implementació de les polítiques agràries del primer franquisme i els interessos dels grans propietaris de terra. El quart capítol relata l'experiència del viatge i inserció espacial dels immigrants granadins a Barcelona (...).

Quien llevaba el pan a casa en la España de 1924? : trabajo y economías familiares de jornaleros y pescadores en Cataluña y Galicia / Cristina Borderías Mondéjar, Luisa Muñoz Abeledo
Borderías Mondéjar, Cristina


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 74 (2018) , p. 77-106
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès i castellà.

Els estudis disponibles sobre els salaris i els nivells de vida a Espanya apunten que almenys fins als anys vint els salaris masculins eren insuficients per a cobrir les necessitats econòmiques de les famílies. Sabem també que es donaven taxes d'activitat femenines molt elevades. La qüestió, no resolta encara, és saber si aquestes obeïen a raons d'oportunitat d'ocupació o a la insuficiència dels salaris masculins. L'escassetat de dades és una de les raons de la persistència d'aquesta incògnita: sèries no desagregades per gènere en el llarg termini, discontinuïtat d'aquestes, i inexistència de pressupostos familiars, llastren el coneixement de les economies familiars. Basat en l'anàlisi dels Padrons Municipals de 1924 aquest article aporta evidències sobre l'activitat econòmica de les dones i de la contribució a l'ingrés familiar de tots els membres de la llar en dues regions amb models de desenvolupament econòmic diferenciats -Catalunya i Galícia-.

Hogar e industria textil. Mercado de trabajo y estrategias familiares en Catalunya (1900-1936) / Cristina Borderías Mondéjar, Llorenç Ferrer-Alòs
Borderias Mondejar, Cristina


En: Historia Social. Valencia, núm. 81 (2015) , p. 3-27
Resum en castellà.

En els últims anys s'ha documentat l'elevat subregistre de les taxes d'activitat femenina dels Censos nacionals de Població, i dels padrons municipals. S'han reunit múltiples evidències sobre la intensitat del treball de les dones, fins i tot casades i amb fills, en zones amb elevada demanda de mà d'obra femenina, relativitzant amb això la difusió del model "male breadwinner" entre les classes treballadores durant el segle xix i primeres dècades del xx. No obstant això sabem encara molt poc sobre la manera en què en aquests sectors es resolien les tensions entre treball productiu i reproductiu. Aquest estudi se centra en l'anàlisi de les estratègies posades en joc per les famílies obreres per conciliar una elevada oferta de treball femení amb els treballs de cura en mercats de treball tèxtils molt específics i competitius.

La Reconstrucción de la actividad femenina en Cataluña circa 1920 / Cristina Borderías Mondéjar
Borderías Mondejar, Cristina


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 44 (2012) , p. 17-48 : il. gràf.
Número monogràfic: "Mujeres, trabajo y recursos para el bienestar". Referències bibliogràfiques. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

Aquest article aporta dades inèdites sobre les taxes d'activitat femenina de quinze municipis catalans durant els anys 1920. Aquestes taxes s'han pogut reconstruir a partir de l'enllaç nominatiu de la informació continguda en els padrons municipals amb la recollida en els Censos Obrers realitzats per les Juntes Locals de Reformes Socials (1919-1923). Es revisa l'impacte d'alguns factors considerats com a determinants de l'activitat femenina per diferents corrents econòmics i historiogràfiques, concloent que, més enllà dels factors d'oferta i del cicle de vida, la dimensió i característiques de la demanda són factors claus. Tot sembla indicar que allí on hi havia demanda, les dones responien positivament a ella, solteres i casades, fins i tot en les fases més crítiques del cicle de vida familiar quan la conciliació del treball per al mercat i el treball domèstic era més difícil. De manera que en la dècada dels anys vint el model de guanyador de pa estava, així mateix, molt allunyat encara de les formes de vida de les dones obreres en els municipis catalans estudiats.

El Servei domèstic a la ciutat de Barcelona, 1900 - 1950 [Fitxer informàtic] / Mónica Borrell Cairol ; [dirigida per: Cristina Borderías Mondéjar]
Borrell Cairol, Mònica


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Borderías Mondéjar, Cristina. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2016
1 recurs electrònic (311 p.)

Els més recents estudis sobre els canvis en l'estructura ocupacional en els processos d'industrialització han qüestionat les teories generals sobre la contribució dels diferents sectors al creixement econòmic, donant nova rellevància al sector serveis. Tal com s'ha assenyalat en diversos estudis, si poguéssim superar el tradicional subregistre del treball femení aquesta importància encara seria més elevada. Aquesta línia de recerca ha contribuït a donar un nou impuls a l'interès per l'estudi del sector serveis, que ha tingut una importància i una anàlisi menor per part de la història econòmica i social; com a conseqüència, també s'ha atorgat rellevància a un millor coneixement del servei domèstic. Aquesta tesi té com a objectiu contribuir a un millor coneixement del sector des de l'estudi del servei domèstic a la ciutat de Barcelona entre el 1900 i el 1950. En ella s'analitzen els canvis de l'estructura intrasectorial i de la composició de gènere de la mà d'obra emprada en aquest sector; el paper de l'Estat i de les associacions obreres en els canvis en l'estructura ocupacional del sector o de les condicions laborals i de protecció sociolaboral. Veurem com la diversitat d'oficis i professions que havien conformat el servei domèstic durant el període preindustrial havia anat desapareixent progressivament al llarg dels segles XVIII i XIX. Així al segle XX s'estava consolidant la pèrdua d'heterogeneïtat del sector reduint-se a la figura de la "noia a tot estar" capaç de realitzar múltiples tasques domèstiques i de cura, perdent, en aquest procés, valor, tant en condicions laborals com en estatus social. D'aquesta manera, també s'estava completant el procés de feminització que, alhora, estava contribuint a precaritzar aquest sector econòmic empitjorant la seva posició social dins del mercat de treball barceloní. Així mateix, s'analitza la formació del mercat de treball del servei domèstic, l'origen sociodemogràfic dels seus treballadors i treballadores i el funcionament de l'esmentat mercat a través de les institucions i els mecanismes intermediaris entre l'oferta i la demanda de servei domèstic. Alhora, s'estudien també les condicions salarials i laborals, així com l'associacionisme de diferent signe i la posició dels diferents actors socials (Estat, sindicats, patronal i treballadors/es domèstics) davant la situació del servei domèstic. Per realitzar aquest treball he utilitzat diferents fonts de caràcter heterogeni per tal d'encaixar-les i aproximar-me a la situació d'un grup laboral que disposa de poques fonts de caràcter homogeni.

Nutrició i gènere a la Barcelona obrera / Cristina Borderías Mondéjar
Borderías Mondéjar, Cristina


En: 162614 Proveir Barcelona : el municipi i l'alimentació de la ciutat, 1329-1930. Barcelona : Museu d'Història de Barcelona : Institut de Cultura : Ajuntament de Barcelona, 2016

El trabajo femenino en la Cataluña industrial (1919-1930) : una propuesta de reconstrucción / Cristina Borderías Mondejar, Roser González-Bagaria, Conchi Villar
Borderías Mondejar, Cristina


En: Revista de Demografía Histórica. Madrid. Vol. 29, núm. 1 (2011) , p. 55-88
Resums en anglès, francès i castellà.

El trabajo infantil en la ciudad de Barcelona (1768-1856). Entre el Antiguo Régimen y la nueva sociedad industrial [Fitxer informàtic] / Martín Iturralde Valls : [dirigida per: Cristina Borderías Mondéjar]
Iturralde Valls, Martín


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Borderías Mondéjar, Cristina. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2014

Aquesta tesi doctoral analitza els canvis i les continuïtats en el treball infantil a la ciutat de Barcelona entre l'Antic Règim i la nova societat industrial. El marc cronològic se situa entre l'any 1768 (quan van ser aprovades les ordenances de la indianeria, un sector emergent al segle XVIII que va recórrer d'una manera massiva a la mà d'obra infantil) i l'any 1856 (fi del Bienni Progressista). Dit això, en el primer capítol analitzo els discursos i imaginaris sobre el treball infantil entre el període il·lustrat i els inicis de la Revolució Industrial a Barcelona. Tracte de respondre per què el consens generat entorn del treball infantil en el set-cents -assumit dins de l'ideari il·lustrat com el principal remei contra els mals derivats de la ociositat- va començar a esquerdar-se en els inicis del període isabelí. En el segon capítol he analitzat les característiques principals del treball infantil en un sector tradicional, el servei domèstic, on abordo les causes que explicaven la contractació dels nombrosos criats infantils. Així, en primer lloc, la importància del treball d'aquests petits com a font d'ingressos per a les seves famílies, sense oblidar el paper que complia l'aprenentatge precoç de certes tasques per accedir a un lloc de treball com a criat o criada. Així mateix, ofereixo informació rellevant sobre com i per què van evolucionar l'estructura d'edats i la divisió sexual del treball en el servei domèstic infantil entre finals del segle XVIII i intervinguts del segle XIX. I analitzo, també, algunes de les diferències més significatives que hi havia entre les serventes infantils particulars -ofertes pels seus propis pares- i els acolliments, és a dir, les nenes que procedien de les institucions benèfiques. En el tercer capítol m'ocupo del treball infantil en la indianeria, un sector emergent al segle XVIII. Analitzo, en particular, l'organització del treball segons gènere i edats. I tracte de respondre si el treball infantil en aquestes protofàbriques podria ser interpretat com un mitjà d'aprenentatge per exercir un dels oficis del sector en l'edat adulta, o si, per contra, aquest treball s'identificava més amb el peonatge.

Treball i gènere a la indústria metal·lúrgica de Barcelona (segles XIX i XX) [Fitxer informàtic] / Concepción Villar Garruta ; [dirigida per: Cristina Borderías Mondejar]
Villar Garruta, Concepción


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Borderías Mondejar, Cristina. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2013
1 recurs electrònic

El tema d'aquesta tesi és el treball femení a la indústria metal·lúrgica durant els segles XIX i XX. És una investigació que s'emmarca dins la història del treball i del gènere però que aborda qüestions i recorre a metodologies que provenen de disciplines tan diverses com la història de la família, la història de l'empresa i la història del moviment obrer. Aquesta complexitat de perspectives deriva de la multiplicitat de factors que incideixen tant en la segregació sexual del treball com en la determinació del comportament laboral de les dones, els dos grans eixos d'aquesta investigació. En primer lloc, s'analitza la divisió sexual del treball al sector metal·lúrgic barceloní entre mitjan segle XIX i mitjan anys vuitanta del segle XX. Desvela el paper clau que va jugar el gènere en l'organització del treball en aquest sector, completament masculí fins a finals del segle XIX quan els empresaris van iniciar la mecanització dels processos productius i, amb ella, un nou sistema d'organització del treball amb l'objectiu d'augmentar la seva competitivitat front als fabricants estrangers. Des d'aleshores, la mà d'obra femenina s'ha concentrat en les indústries de petites manufactures metàl·liques i ha ocupat únicament treballs considerats semi-qualificats i no qualificats. Al llarg del primer terç del segle XX, les associacions obreres van jugar un paper important en el procés de desqualificació del treball femení en refermar l'abaratiment de la contractació de les dones al sector amb les seves politiques de protecció prioritària del treball i el salari masculí. La normativa laboral estatal desplegada pel franquisme a partir de 1938 ha contribuït decisivament a mantenir aquest model de divisió del treball així com situacions discriminatòries, especialment en branques com la indústria metal·logràfica -cas que s'analitza en profunditat- al llarg de la segona meitat del segle XX. En segon lloc, s'analitzen les trajectòries laborals d'un col·lectiu de treballadores, pertanyents al proletariat immigrant jornaler de la capitalcatalana.

Guía de la red de archivos históricos de Comisiones Obreras : Sevilla, septiembre de 2000



Sevilla : Confederación Sindical de Comisiones Obreras : Fundación El Monte, DL 2000
61 p. : taules
Referències bibliogràfiques.

Biografías obreras. Fuentes orales y militancia sindical (1939-1978) : diseño y desarrollo de la producción de fondos orales del Arxiu Històric de CCOO de Catalunya / Cristina Borderías, Javier T. Hurtado



[Barcelona] : Fundació Cipriano García-Arxiu Històric CONC, 1998
73 p. : taules ; 22 cm (Estudis sobre el món del treball, 1) 

Dones, treball i sindicalisme a Catalunya : 1939-1978 : perfils biogràfics del projecte "Fonts orals i militància sindical" / Cristina Borderías, Javier T. Hurtado (coord.)



[Barcelona] : Fundació Cipriano García-Arxiu Històric CONC, 1999
125 p. ; 21 cm (Estudis sobre el món del treball, 2) 

Dones en moviment (s) : segles XVIII-XXI / Cristina Borderías i Mercè Renom (eds.)



Barcelona : Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona : Icaria, DL 2008
215 p. ; 21 cm (Col·lecció Història del Treball, 3) 
Basat en les ponències presentades durant les IV Jornades d'Història del Treball, organitzades pel Grup de Recerca d'Història del Treball. Referències bibliogràfiques. Textos en català, anglès, castellà i italià, resums en català, castellà i anglès.
ISBN 9788447533121

Los eslabones perdidos del sindicalismo democrático : la militancia femenina en las CCOO de Catalunya durante el franquismo / Cristina Borderías; Mónica Borrell; Jordi Ibarz; Conchi Villar
Borderías Mondéjar, Cristina


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 26 (2003) , p. 161-206
Número monogràfic: "Desarrollismo, dictadura y cambios sociales".

El Trabajo de las mujeres en la Cataluña contemporánea desde la perspectiva de los hogares: balance y perspectivas / Cristina Borderías
Borderías Mondéjar, Cristina


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 9, núm. 2 (2002) , p. 269-300

Aquest article fa un balanç de l'estat de la questió sobre la transició de l'activitat femenina en el procés d'industrialització català, a partir dels resultats de les investigacions realitzades des de la perspectiva de les llars. A partir de la investigació sobre la ciutat de Barcelona, es contrasten les diferències introduïdes pels mercats de treball locals, concloent sobre la impossibilitat d'extrapolar els resultats obtinguts en poblacions eminentment industrials al model industrial i urbà barceloní, en el qual els condicionants de l'activitat femenina apareixen menys lligats als factors d'oferta i al cicle de vida familiar que als factors de demanda.

Salarios y subsistencia de las trabajadoras y trabajadores de La España Industrial, 1849 - 1868 / Cristina Borderías
Borderías Mondéjar, Cristina


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 11 (2n semestre 2004), p. 223-237 : gràf (La ciutat i les revolucions, 1808-1868. II, El procés d'industrialització) 
Referències bibliogràfiques. Notes a peu de pàgina.

Les Dones i la història al Baix Llobregat / Cristina Borderías (editora) ; Soledad Bengoechea (coordinadora)



[Sant Feliu de Llobregat] ; Barcelona : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002
2 vol. : il. ; 20 cm (Llorenç Sans d'Estudis del Baix Llobregat, 12-13) 
ISBN 84-8415-361-4(v.1) 84-8415-354-1(v.2)

La Teoría del salario obrero y la subestimación del trabajo femenino en Ildefonso Cerdà / Cristina Borderías, Pilar López
Borderías Mondéjar, Cristina


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2001
67 p. ; 21 cm (Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona, 5) 

Las Mujeres autoras de sus trayectorias personales y familiares: a través del servicio doméstico / Cristina Borderías
Borderías Mondéjar, Cristina


En: Historia y fuente oral. Barcelona, núm. 6 (1991) , p. 105-121
Bibliografia. Notes.